1. Palau de la Música Catalana

Palau de la Música, 4

L’auditori modernista servirà de revàlida i temple de consagració per Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach i altres veus de la cançó. Per la seva escenari també aterraran músics i intèrprets d’altres músiques com Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Léo Ferré, Barbara, Georges Moustaki, etcètera.

2. Zeleste (https://eurobyte.co.za )

Argenteria, 65

Sala de concerts que actuarà d’altaveu per a les diferents fusions musicals dels anys setanta i que encunya el terme so laietà. A la sala, entre altres esdeveniments, té lloc la presentació de l’àlbum Qualsevol nit olla sortir el sol de Jaume Sisa o el naixement de l’Orquestra Plateria.

3. Jamboree

Plaça Reial, 17

La història d’amor i seducció entre Barcelona i el jazz quedaria segellada definitivament entre les parets d’aquest petit soterrani i els sons de Tete Montoliu, Lou Bennet, Dexter Gordon, Chet Baker …

4. Sant Carles Club

Gran de Gràcia, 137

Els Sirex van deixar el seu nom immortalitzat en una cançó i el Sant Carles Club va entrar a formar part de la mitologia i e-yé. Va ser la cita obligada per als grups de música pop de Catalunya i Espanya en la dècada dels seixanta.

5. Emporium

Muntaner, 4

L’empresari Emilio Serrats il·lumina les nits de la ciutat amb els grans noms de la chanson i el music-hall internacional: Jacques Brel, Gilbert Becaud, Charles Trenet, Josephine Baker … Un cartell artístic que mai més es tornarà a repetir.

6. Bikini

Avinguda Diagonal, 547

Des dels anys cinquanta, amb intermitències, aquesta sala ha assenyalat la vida rítmica de la ciutat de Barcelona. Escenari de la primera modernitat, allí es donaria a conèixer un ritme que com assenyalava la cançó “el ballen els nois i la gent gran …”. Hi havia arribat el seu altesa el twist.

7. Maddox

Platja d’Aro

L’energia d’una gogó sobre el podi i la música soul d’Eddie Lee Mattison van forjar la llegenda. La línia de la costa es transformava en la terra de les mil danses i la discoteca al nou territori de llibertat juvenil.

8. Sala Papagayo

Ronda del General Mitre, 169

Una de les sales (o boîtes com se’ls coneix en l’època) que animava la vida noctàmbula de la ciutat en els feliços seixanta-pas obligat per a tot tipus d’atraccions, des de l’humor de Gila als estàndards en català de Núria Feliu.

9. Saló Iris

València, 179

Popular saló de lluita lliure que es transformaria en el temple de la música progressiva en els primers anys setanta. El 1970 té lloc el Primer Festival Permanent de Música Progressiva: Pau Riba, Música Dispersa, Màquina !, Canaris, Cerebrum, Dos + Un …

10. Bocaccio

Muntaner, 505

Punt de trobada de la progressia barcelonina, el segell Bocaccio que anima l’empresari Oriol Regàs i el productor Alain Milhaud promociona alguns dels projectes més creatius del rock dels anys setanta com els sevillans Smash o els barcelonins Màquina.

11. Casino L’Aliança del Poble Nou

Rambla del Poble Nou, 42

Històric local que ha servit de contenidor per a tot tipus de propostes i estudi de gravació per a grups de rock, cantautors, formacions de música independent, etcètera. El 1966 Raimon celebra el primer recital realitzat en una sala de concerts de l’escena musical catalana.

12. Fòrum Vergés

Balmes, 138

Espai de trobada i acollida per als pioners de la Nova Cançó i el públic barceloní. La nova renaixença cultural que s’inicia a la dècada dels seixanta rep les seves primeres adhesions a aquesta residència de propietat religiosa.

13. Jazz Cava dels Amics de les Arts

Terrassa

L’antiga sala del carrer Sant Quirze es converteix en referència internacional per als músics de jazz més enllà dels límits barcelonins i plataforma de promoció per als jazzistes autòctons.

14. Saló Diana (ADTE)

Sant Pau, 85

Forma part de la mitologia local a la Barcelona efervescent i assembleària de la transició. Malgrat la seva vida efímera, la vella sala de cinema va acollir, al costat de propostes teatrals d’avantguarda, els noms més insurrectes i heterodoxos del panorama musical.

15. La Cova del Drac

Tuset, 30

Un altre local històric, seguint el model de les sales rive gauche de la capital francesa. Cançó, teatre, cabaret, jazz, s’alternaran sobre l’escenari, expressió del nou cosmopolitisme de la ciutat que recorre els anys seixanta.

16. Discoteca Coconut

Plaça Jardins d’Alfàbia

Apuntin alguns noms: Miguel Ríos, Tony Ronald, Els Salvatges, Els Braus o Fórmula V com animadors d’aquelles sessions populars dels anys setanta.